pedra f. Granís gruixut.

pedregada f. Precipitació en forma de granís gruixut.

pedregar v. intr. Caure pedra, granissar.

pertorbació atmosfèrica f. Alteració de l’estat de l’atmosfera en el pas d’una depressió.

ploguda f. Acció de ploure, pluja.

ploure v. intr. Caure l’aigua dels núvols en forma de gotes.

plovedor -a adj. Dit del temps en què plou freqüentment, del país en què són freqüents les pluges, plujós.

plovisqueig m. Precipitació en forma de gotes xicotetes i nombroses que cauen de la boira o d’una capa baixa d’estrats.

plovisquejar v. intr. Ploure lleugerament i a gotes menudes.

plugim m. Pluja menuda.

plugisser -a adj. Inclinat a ploure. L’abril sol ser plugisser.

pluja f. 1. Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols. 2. núvol de pluja Nimbus. 3. pluja àcida Precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinació dels òxids de sofre i nitrogen, despresos en els processos industrials, amb el vapor d’aigua atmosfèric. 4. pluja artificial Precipitació estimulada artificialment projectant neu carbònica, iodur d’argent, etc., a la part superior dels núvols, de manera que aquests elements actuen com a nuclis de condensació. 5. pluja gelada Capa de gel molt fina i transparent, que cobreix el sòl o la superfície dels cossos sòlids.

plujós -osa adj. 1. Dit del temps, de l’indret, etc., abundant en pluges. Un hivern plujós. Una comarca plujosa. 2. Dit dels núvols que duen pluja.

pluvial adj. Relatiu o pertanyent a la pluja. Especialment dit de l’aigua de pluja.

pluviògraf m. Pluviòmetre que registra gràficament, d’una manera contínua, les quantitats de pluja caiguda.

pluviòmetre m. Instrument destinat a mesurar la quantitat de pluja caiguda.

pluviometria f. 1. Branca de la climatologia que estudia la distribució de les pluges en l’espai i en el temps. 2. Mesurament, per mitjà del pluviòmetre, de la pluja caiguda.

pluviomètric -a adj. Relatiu o pertanyent a la pluviometria o al pluviòmetre.

pluviositat f. Quantitat de pluja.

pol m. Qualsevol de les dues extremitats de l’eix d’una esfera, d’una superfície de revolució. Els dos pols de la Terra. El pol Nord, àrtic, boreal. El pol Sud, antàrtic, austral.

polar adj. 1. Relatiu o pertanyent a un pol; situat en pol, prop d’un pol. Mar polar. Regions polars. Aurora polar. 2. cercles polars Paral·lels de la Terra situats a 23° 27’ dels pols respectius. Cercle polar àrtic. Cercle polar antàrtic.

pondre v. pron. Passar, un astre, sota l’horitzó. El sol s’ha post.

ponent m. 1. Oest, occident. 2. Vent de l’oest.

ponentada f. Vent fort de ponent.

ponentejar v. intr. Fer vent de ponent. Tenir tendència, un vent, a bufar, de ponent. Aquest mestral ponenteja.

ponentol m. Vent fluix de ponent.

posta f. Acció de pondre’s un astre. El sol se’n va a la posta, cau roig com un ocell ferit.

precipitació f. Aigua que procedeix de l’atmosfera i que en forma líquida o sòlida es diposita sobre la superfície de la terra.

pressió atmosfèrica f. 1. Pressió que exerceix l’atmosfera terrestre sobre els cossos que s’hi troben immergits. 2. altes pressions Pressió atmosfèrica superior als 1.013 mil·libars. 3. baixes pressions Pressió atmosfèrica inferior als 1.013 mil·libars.

primavera f. 1. Estació de l'any, entre l'hivern i l'estiu, que a l'hemisferi nord comença el 21 de març, equinocci de primavera, i acaba el 21 de juny, solstici d'estiu; a l'hemisferi sud comença el 23 de setembre i acaba el 21 de desembre. 2. Estació tèbia que a l'hemisferi nord correspon als mesos de març, abril i maig. 3. primavera d'hivern (o de l'hivern) Tardor.

primaveral adj. Relatiu o pertanyent a la primavera.

primaverenc -a adj. Primaveral.

psicròmetre m. Higròmetre format per dos termòmetres, un dels quals té la bola mullada i l’altre, seca.

purnejar v. intr. Plovisquejar.