tamborinada f. 1. Tronada lleugera. 2. Tempestat curta, però forta, de pluja, vent i tronada.

tardor f. 1. Estació de l’any, entre l’estiu i l’hivern, que a l’hemisferi nord comença el 23 de setembre, equinocci de tardor, i acaba el 21 de desembre, solstici d’hivern; a l’hemisferi sud comença el 21 de març i acaba el 21 de juny. 2. En meteorologia, part de l’any que comprén els tres mesos de setembre, octubre i novembre. També primavera d’hivern.

tardorada f. Temps, saó de la terra, collita, etc., a la tardor.

tardoral adj. Tardorenc.

tardorenc -a adj. Relatiu o pertanyent a la tardor.

temperat -ada adj. Moderat, ni molt calent ni molt fred.Clima temperat. Zona temperada.

temperatura f. Grau de calor o de fred de l’atmosfera en un lloc.

temperi m. Mal temps, tempestat. Baixant del castell ens va sorprendre un temperi.

tempesta f. Tempestat.

tempestat f. 1. Intensa borrasca local que va associada a un cúmulus o nimbus gros i dens, on hi ha corrents ascendents d’aire molt forts. Forta agitació de la mar causada per la violència dels vents. 2. tempestat amb acompanyament elèctric Tempestat amb llamps i rellamps.

tempestejar v. intr. Fer tempestat. Sembla que vol tempestejar.

tempestívol -a adj. Tempestuós.

tempestós -osa adj. Tempestuós.

tempestosament adv. Tempestuosament.

tempestuós -osa adj. 1. Que constitueix o causa una tempestat. Un clima tempestuós. 2. En què fa una tempestat. Un estiu tempestuós. 3. Subjecte a tempestats. Un temps tempestuós.

tempir m. Aigua de pluja que és absorbida per la terra i fa bona saó. Aquell dia feia un bon tempir.

tempirada f. Ploguda curta però suficient per a tempirar la terra.

tempirar v. tr. 1. Assaonar. 2. Fer una pluja que penetra la terra i la deixa en un bon estat d’humitat, de saó.

temporal m. 1. Situació atmosfèrica que es caracteritza per precipitacions i vents persistents. 2. temporal de llevant Temporal en el qual predominen vents de llevant i pluges persistents. 3. Tempestat, especialment en la mar. 4. Vent de força 8, amb una velocitat entre 17,2 i 20,7 metres per segon.

temporalada f. Gros temporal; seguit de temporals.

temps m. 1. a. Estat de l’atmosfera en un moment i un lloc determinats. b. bon temps Temps suau, en què no fa fred, ni plou, ni fa vent. c. mal temps Temps molest, siga per fred, per pluja, o per qualsevol altre fenomen pertorbador de la calma atmosfèrica. 2. Divinitat mitològica representada amb la figura d’un vell alat que porta una dalla i un rellotge d’arena.

térbol -a adj. 1. Dit d’un fluid que té en suspensió partícules d’una substància estranya que li lleven la transparència, la limpiditat. 2. p. ext. Aplicat al cel, al dia, al temps, etc., no molt clar, enterbolit per la presència de núvols prims o de boira.

terbolenc -a adj. Lleugerament térbol.

tèrmic -a adj. Relatiu o pertanyent a la calor o a l’energia calorífica.

termologia f. Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la calor.

termològic -a adj. Relatiu o pertanyent a la calor.

termòmetre m. 1. Aparell per a mesurar temperatures, principalment per mitjà de la dilatació d’un líquid o d’un gas continguts en un dipòsit, que s’introdueix en el medi que es vol mesurar o s’hi posa en contacte. 2. termòmetre d’aspiració m. Termòmetre proveït d’una protecció especial i amb el sensor ventilat artificialment, que mesura la temperatura de l’aire sense necessitat d’utilitzar un abric meteorològic.

termometria f. Mesurament de la temperatura.

termomètric -a adj. Relatiu o pertanyent al termòmetre o a la termometria.

termosfera f. Capa de l’atmosfera per damunt dels 85 quilòmetres on la temperatura augmenta regularment amb l’altitud a causa de l’energia radiant que hi és absorbida i de les reaccions fotoquímiques que hi tenen lloc.

terral adj. i m. Dit del vent que bufa de la terra cap a la mar, des que es fa fosc fins a mitjan matí. Les fulles es menejaven amb el terral. Vent terral.

terralada f. Vent terral fort.

terraló m. Vent terral lleu.

tifó m. Mot emprat per a designar huracans o ciclons tropicals, a l’Extrem Orient.

torb m. Vent impetuós propi de la regió pirinenca, que alça i arremolina la neu.

torbonada f. Vent fortíssim que s’alça i es para sobtadament, i que dura només alguns minuts, acompanyat sovint de pluja intensa o granís.

tornado m. 1. Vent tempestuós que bufa en les costes occidentals de l’Àfrica. 2. Tromba molt violenta i activa.

tramuntà -ana 1. adj. De l’altre costat de les muntanyes. 2. f. Nord, punt cardinal. 3. f. Vent que bufa del nord i que sol ser fred i fort.

tramuntanada f. Tramuntana forta.

tramuntanal 1. adj. Propi de la tramuntana, del nord. 2. m. Tramuntana forta.

tramuntanejar v. intr. Fer tramuntana o un vent pròxim al de tramuntana.

tramuntanella f. Vent suau del nord.

tràngol m. Mar moguda.

tro m. Fenomen acústic que acompanya el llamp.

tromba f. Núvol en forma d’embut que a vegades es forma a la part inferior d’un nimbus molt baix. Quan es forma a mar o a plom d’un llac, hom l’anomena mànega.

trompada f. fig. Ploguda intensa i curta. Ha fet una trompada d’aigua i s’ha aclarit el cel.

tronada f. Successió de trons que pot anar acompanyada de pluja, o no. Tempestat de trons.

tronadissa f. Tronada.

tronar v. intr. Fer un tro o trons. Ha tronat tota la nit.

tròpic -a 1. a. m. Qualsevol dels dos cercles menors de l’esfera celeste o de l’esfera terrestre paral·lels a l’equador a una distància aproximada de 23° 27’. b. tròpic de Càncer Tròpic situat a l’hemisferi boreal. c. tròpic de Capricorn Tròpic situat a l’hemisferi austral. 2. adj. any tròpic Any solar.

tropical adj. 1. a. Relatiu o pertanyent als tròpics. b. Situat entre els dos tròpics. 2. p. ext. Dit d’un clima molt calorós. 3. regions tropicals Regions que formen part de la zona càlida de la Terra. S’estenen aproximadament d’un tròpic a l’altre, i hi alterna pluja i sequera.

tropopausa f. Zona límit de la troposfera, que la separa de l’estratosfera, i en què la temperatura deixa de baixar amb l’altitud i torna a pujar.

troposfera f. Capa de l’atmosfera que s’estén des de la superfície de la Terra fins a uns 10 o 15 quilòmetres segons la latitud, on la temperatura disminueix gradualment en augmentar l’altitud.