abonançament m. 1. Acció d’abonançar o d’abonançar-se. 2. Efecte d’abonançar o d’abonançar-se.

abonançar v. intr. i pron. Esdevenir bo el temps.

abrusar v. tr. Cremar.

aeròmetre m. Instrument per a mesurar la densitat de l’aire i dels altres gasos.

aerometria f. Ciència de mesurar la densitat de l’aire, dels gasos.

aiguada f. Aiguat.

aigualera f. Quantitat d’aigua en les plantes, provinent de la rosada, la pluja, la boira, etc.

aiguaneu f. 1. Barreja de pluja i de neu. 2. Neu que cau mig fosa.

aiguapedra f. Barreja de pluja i de pedra.

aiguat m. Ploguda forta que produeix torrentades i inundacions.

aiguatge m. Aigualera.

aiguavent m. Pluja acompanyada de vent fort.

aire m. 1. Mescla de gasos que formen l’atmosfera terrestre. 2. massa d’aire Gran extensió d’aire en la qual les propietats físiques de l’aire, la temperatura i la humitat varien poc en sentit horitzontal. Massa d’aire fred. 3. Aire en moviment, vent, especialment el de poca intensitat. No fa una gota d’aire. Feia un airet molt agradable. Quin airot que fa!

airina f. Ventet suau.

alba f. 1. Primera claror del dia, moment en què la llum del sol comença a emblanquir l’horitzó. 2. a trenc d’alba (o al rompent de l’alba) En clarejar el dia, a punta de dia.

alisis adj. Vents alisis. Vegeu vent.

altocúmul m. Altocúmulus. De símbol Ac.

altocúmulus m. Núvol mitjà que constitueix un banc de núvols de color blanc o gris compost per elements en forma de còdols d’un diàmetre aparent entre 1° i 5°. De símbol Ac.

altonúvol m. Núvol situat a la regió mitjana de la troposfera: altocúmulus o altostratus.

altostratus m. Núvol mitjà que constitueix un banc de núvols de color blanc o gris i d’aspecte estriat. De símbol As.

amainar v. intr. Minvar el vent, la pluja, una tempestat, la calor, etc.

amargor f. Fred molt intens. Quina amargor que fa.

ambient 1. adj. Dit d’un fluid que circumda, que circula al voltant. L’aire ambient. El medi ambient. 2. m. Allò que envolta, que circula al voltant d’una cosa, especialment l’aire, el medi. Hi havia un ambient irrespirable.

ambiental adj. Relatiu o pertanyent a l’ambient, especialment al medi ambient.

anemògraf m. Anemòmetre instantani connectat a un registrador per tal d’obtenir el gràfic de l’evolució de la velocitat del vent.

anemograma m. Gràfic fet amb un anemògraf.

anemòmetre m. Instrument per a mesurar la velocitat d’un corrent d’aire.

anemometria f. Conjunt de procediments i de tècniques de mesura per a determinar les característiques dinàmiques de l’aire.

anemomètric -a adj. Relatiu o pertanyent a l’anemometria.

aneroide adj. 1. Que no conté líquid. 2. baròmetre aneroide Baròmetre que conté com a element sensible una càpsula circular i plana completament tancada on hom ha fet prèviament un cert buit.

anticicló m. Nucli d’altes pressions encerclat per un sistema d’isòbares tancades d’un radi entre 350 i 2.000 quilòmetres. De símbol A.

anticiclònic -a adj. Relatiu o pertanyent a l’anticicló.

any m. 1. Durada aproximada d’una revolució de la Terra al voltant del Sol, presa com a unitat de temps. 2. any astronòmic Any de 365 dies 5 hores 48 minuts 45,51 segons. 3. any civil Període de 365 dies, any comú, o de 366, any bixest, de traspàs, columnari. 4. any meteorològic Any que és comptat des de l’1 de desembre fins al 30 de novembre de l’any següent.

arc m. 1. Arc aparent descrit, sobre o sota l’horitzó, pel Sol o per un astre qualsevol. Arc diürn. Arc nocturn. 2. arc iris (o arc del cel, o arc de Sant Martí) Arc lluminós que presenta, en bandes concèntriques, els colors de l’espectre, format per refracció i reflexió de la llum del sol en les gotes de pluja i que apareix al costat del cel oposat al sol.

àrid -a adj. Desproveït d’humitat, sec, estèril, sense vegetació.

arruixada f. Ruixat, xàfec. Només ha fet una arruixada.

arruixó m. Arruixada.

assaonar v. tr. Dit especialment de quan plou i la terra té un grau d’humitat abundant o suficient, saó, perquè produïsca fruit. La pluja assaonarà la terra.

assaonat -ada adj. Dit del sòl o de la terra que té saó suficient per a poder-hi sembrar i esperar una germinació normal de les llavors.

assolellat -ada adj. Calfat pel sol.

atmosfera f. 1. a. Capa gasosa que envolta alguns cossos celestes. b. esp. Atmosfera terrestre. c. atmosfera terrestre Capa gasosa, de forma sensiblement esferoïdal que envolta la Terra. 2. Unitat de pressió equivalent a la pressió atmosfèrica que equilibra una columna de mercuri de 0°C. De símbol atm.

atmosfèric -a adj. 1. Relatiu o pertanyent a l’atmosfera. 2. Que ocorre en l’atmosfera. 3. Que és causat per l’atmosfera.

aurora f. 1. Claror rogent que precedeix l’eixida del sol. 2. Moment d’eixir el sol. 3. aurora polar Meteor lluminós que es produeix a l’alta atmosfera, prop de les regions polars, d’origen lligat a emissions solars. Al pol Nord, aurora boreal. Al pol Sud, aurora austral.

austral 1. adj. a. Relatiu o pertanyent al sud. b. Que cau al sud, meridional. c. Relatiu o pertanyent a l’hemisferi sud (tant de l’esfera terrestre com de la del cel). Hemisferi austral. 2. m. a. Vent del sud. b. Vent del sud-oest.